dimarts, 29 de maig del 2012

1.
 Les activitats del sector terciari es caracteritzen per:

Les activitats del sector terciari es classifiquen així:














Ser heterogènies: per la gran varietat de serveis i per la diversitat en la qualificació dels treballadors i en les dimensions de les empreses.

Serveis de distribució (transport, comerç...).

Serveis a les empreses (finances, neteja...).

Ser intangibles i immaterials.

Ser activitats impossibles d'emmagatzemar.

Estar situades a prop del consumidor.

Tenir un nivell baix de mecanització.

Ser activitats en expansió arreu del món.

Estar repartides de manera desigual al món.

Les activitats del sector terciari es classifiquen així:

Serveis socials (administració, sanitat...).

Serveis al consumidor (oci, turisme...).

2.Completa:

El transport és l'activitat per mitjà de la qual es ................. una persona o una mercaderia d'un 
lloc a un altre. Els .............................. que permeten els desplaçaments són l'aeri, el terrestre i el ...................

Per tal que circulin els ......................................(camions, trens, avions) són necessàries unes infraestructures (carreteres, vies fèrries, ports i aeroports).

L'increment dels ..................................... de mercaderies fa necessari el millorament dels transports.

3. Digues si es V o F.

Les causes del desenvolupament del turisme són:

.............El des augment de temps lliure, a causa de la generalització de la setmana laboral de 
cinc dies i de les vacances pagades.

.............L'existència de les pensions d'invalidesa i de vellesa garantides per la societat del benestar.

...........La generalització de l'ús del vaixell i dels viatges amb tren.

dilluns, 28 de maig del 2012


ACTIVITATS DEL SECTOR SECUNDARI

1.Completa:
..........................  aprofita l'energia del Sol. És abundant, inesgotable i neta, però irregular.
.......................... produeix electricitat a partir de la calor de l'interior de la Terra.
..........................  aprofita la força del vent per produir energia elèctrica. És inesgotable i neta, però no és regular.
.......................... aprofita el moviment de l'aigua del mar causat per les marees, les ones i els corrents marins.
.......................... s'obté a partir de cremar o bé de fermentar la matèria orgànica.
2. Digues si és veritable o falç la localització de les fonts d'energia tradicionals:
Els recursos energètics no es distribueixen de manera desigual al món .....................
El carbó no és abundant, sobretot a la Xina, a Rússia i a la Unió Europea ..................
El petroli és la font d'energia principal. Es concentra en uns quants països, com a l'Orient Mitjà, als Estats Units i a Rússia .......................
El gas natural es troba sobretot al Regne Unit .........................
Els principals països productors d'energia nuclear són el Canadà i els Estats Units ..................
La hidroelectricitat s'obté principalment als països desenvolupats. Destaquen el Canadà, la Xina, els Estats Units, Noruega i el Japó ........................
3. Relaciona.
a) Els recursos energètics                                                 
b)  El carbó és abundant, sobretot a                                   
c) El petroli és la font d'energia principal.         
d)  gas natural es troba sobretot a                
e) Els principals països productors d'energia nuclear són                      
f) La hidroelectricitat s'obté principalment                    

…………………..es distribueixen de manera desigual al món.
…………………..als països desenvolupats. Destaquen el Canadà, la Xina, els Estats Units, Noruega i el Japó.
…………………..Es concentra en uns quants països, com a l'Orient Mitjà, als Estats Units i a Rússia.
………………….l'Orient Mitjà, als Estats Units, a Rússia i al Canadà.
………………….el Canadà i els Estats Units.
………………….la Xina, als Estats Units i a la Unió Europea.            


ACTIVITATS SECTOR PRIMARI


1. Relaciona els tipus d’agricultura de subsistència que hi ha?



a) Agricultura itinerant per cremació: ........

b)Agricultura extensiva de secà: .......

c) Agricultura irrigada de l'arròs: ......

1.Obté els camps cremant una part del bosc o de la sabana. Els camps només es mantenen fèrtils tres o quatre anys, i per això són abandonats i es talen i cremen noves terres.

2.És pròpia de les regions monzòniques, amb pluges abundants. És molt intensiva, productiva i utilitza molta mà d'obra.

3.Fa servir el guaret per deixar reposar una part de la terra, i també l'adob que produeix el bestiar.

2. Veritat o Fals:

a. L'agricultura de subsistència és l'agricultura orientada a la venda de productes, que es va iniciar en els països desenvolupats amb la Revolució Industrial.
...................

b. Els grans objectius de l'agricultura de mercat són augmentar les vendes i reduir els costos.
...................

c. L'agricultura de plantació s'estructura en grans explotacions dedicades al monocultiu (cafè, te, cacau, etc.).
.....................

d. L'agricultura mediterrània és una agricultura tradicional que s'ha especialitzat en plantes tropicals i subtropicals.
......................


3.Relaciona les frases amb les  imatges:

........ Pesca costanera: es practica prop de la costa amb vaixells petits.

........ Pesca d'altura: es practica en alta mar; fa servir flotes de vaixells grans ben equipats que s'estan al mar setmanes o mesos.

........ Gran pesca: es practica en aigües molt llunyanes amb flotes assistides per vaixells d'abastament.

1.



 

2.

3.


dimarts, 22 de maig del 2012


LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI

Les activitats terciàries

El sector terciari inclou les activitats que no produeixen béns materials, sinó que donen serveis.

Als països desenvolupats el sector terciari ha crescut fins a esdevenir-ne el més important.

El terciari engloba una gran diversitat d'activitats (sanitat, educació, turisme...)



El terciari superior o quaternari inclou serveis relacionats amb els avenços científics i tecnològics.

El sector terciari banal incorpora treballs que requereixen poca preparació i que estan mal pagats.

Els canvis socials recents han provocat una demanda més gran de serveis: augment de l'esperança de vida, incorporació de la dona al món laboral...

El sector terciari al món d'avui

Les activitats del sector terciari es caracteritzen per:

Ser heterogènies: per la gran varietat de serveis i per la diversitat en la qualificació dels treballadors i en les dimensions de les empreses.

Ser intangibles i immaterials,ser activitats impossibles d'emmagatzemar,estar situades a prop del consumidor,tenir un nivell baix de mecanització,ser activitats en expansió arreu del món, es classifiquen així:

Serveis socials.



Serveis de distribució.

Serveis a les empreses.

Serveis al consumidor.

L'activitat comercial

El comerç consisteix en la compravenda de mercaderies per satisfer les necessitats de la població.

El comerç interior es desenvolupa dintre d'un país, i pot ser de dos tipus:

Comerç a l'engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes i els venen a unes altres empreses o comerciants.



Comerç a la menuda o al detall: es ven directament al públic i en poca quantitat.



El comerç entre diferents estats és el comerç exterior. Inclou tant les vendes a uns altres països (exportacions) com les compres (importacions).

La balança de pagaments reflecteix el conjunt d'intercanvis d'un país. Pot ser excedentària o deficitària, i inclou béns materials, serveis i béns financers.

El comerç internacional actual

El comerç mou quantitats enormes de productes molt diferents i utilitza mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia a preus raonables.

El comerç ha creat una xarxa de relacions comercials d'àmbit mundial que té aquestes característiques:

Ocupa moltes persones.

Es concentra en un nombre reduït d'empreses.

Els intercanvis comercials de volum i valor més grans es produeixen entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, l'Àsia oriental i els Estats Units. El comerç entre els països membres de la Unió 
Europea també té una gran importància.



Fluxos i blocs comercials

Els fluxos comercials són els moviments produïts entre venedors i compradors en els intercanvis comercials.

Els fluxos de matèries primeres representen el 40% dels intercanvis mundials, perquè els països productors les venen a l'exterior. 

Els fluxos de manufactures van, la major part, dels països desenvolupats cap als altres, tot i que hi destaquen potències emergents com la Xina, l'Índia i el Brasil.

Els fluxos d'informació expandeixen el coneixement gràcies a les tecnologies de la informació. 

El seu abast depèn del grau de desenvolupament de cada país.

El transport.

El transport és l'activitat per mitjà de la qual es trasllada una persona o una mercaderia d'un lloc a un altre. Els sistemes de transport que permeten els desplaçaments són l'aeri, el terrestre i el marítim.



Per tal que circulin els mitjans de transport (camions, trens, avions) són necessàries unes infraestructures (carreteres, vies fèrries, ports i aeroports).

Les xarxes de transport estan formades per eixos o línies que uneixen dos punts o més i els disposen en forma de malla o xarxa.


Les xarxes s'estructuren de manera desigual al món: als països desenvolupats les xarxes solen ser denses, mentre que als països pobres acostumen a ser poc denses i mal estructurades.

El transport per ferrocarril és ràpid, segur i econòmic, malgrat que el traçat ferroviari és rígid. 



Les noves millores tècniques són els trens d'alta velocitat i els trens ràpids.

El transport aeri i el marítim

El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor. Té, però, l'inconvenient que és car.

Els aeroports necessiten espais molt grans perquè el transport aeri sigui eficaç.

El transport marítim és indicat per als recorreguts de llarga distància i a preu baix de mercaderies pesants, voluminoses o perilloses. Es complementa, de vegades, amb el transport fluvial. El transport marítim té alguns inconvenients:


És lent i s'utilitza poc per transportar viatgers.



El turisme

El turisme és una de les activitats terciàries que té un desenvolupament més gran als països rics.



Les causes del desenvolupament del turisme són:

L'augment de temps lliure, a causa de la generalització de la setmana laboral de cinc dies i de les vacances pagades.

La generalització de l'ús de l'automòbil i dels viatges amb avió.

 Els fluxos del turisme es donen, sobretot, als països desenvolupats. Es dirigeixen des de les àrees urbanes fins als nuclis receptor

dilluns, 14 de maig del 2012


EL SECTOR SECUNDARI

MATÈRIES PRIMERES


Extraiem les matèries primeres naturals de la natura per elaborar els productes industrials. Es classifiquen segons l'origen que tenen:

Origen animal: procedeixen de la ramaderia o de la pesca.


Origen vegetal: procedeixen de l'agricultura o de l'explotació forestal.

Origen mineral: procedeixen del subsòl. Es classifiquen en tres grups:


Metàl·liques: hematites, bauxita, or, plata...

No metàl·liques: sal, sofre, marbre...

Energètiques: carbó, petroli, urani...

La mineria és l'activitat dedicada a extreure els recursos del subsòl, ja sigui de mines o bé de jaciments.



LES FONTS D'ENERGIA TRADICIONALS

Les fonts d'energia són recursos naturals a partir dels quals s'obté l'energia.


Segons la possibilitat que s'exhaureixin, les fonts d'energia poden ser:

Renovables: són gairebé inesgotables, com el Sol, el vent, l'aigua.

No renovables: són limitades i poden arribar a exhaurir-se, com el carbó, el petroli, el gas natural o l'urani.

Segons la importància econòmica, les fonts d'energia poden ser:

Tradicionals: són les més utilitzades; destaquen el carbó, el petroli, el gas natural, l'energia hidràulica o l'energia nuclear.

Alternatives: s'utilitzen poc, perquè encara es troben en fase d'investigació i desenvolupament.


LES FONTS D'ENERGIA ALTERNATIVES


 - Energia geotèrmica


Aprofita per a la producció d'electricitat la calor que hi ha a l'interior de la terra. Es localitza amb llocs on hi ha una intensa activitat volcànica.





- Energia mareomotriu


Es vasa en l'aprofitament del moviment de l'aigua del mar, esta poc desembolupat.





- Bioenergia


S'obté amb la combustó de biomassa, és a dir la matèria animal i vegetal.
Consitueix el combustible dels països més pobres, altres formes de biomassa són el biogràs, que s'obte a partir de la farmentació de fems, i els biocarburants, que s'obté d'olis vegetals.








LA INDÚSTRIA

La indústria és el conjunt d'activitats dedicades a la transformació de matèries primeres en productes elaborats.

Abans del desenvolupament de la indústria, els artesans elaboraven els productes 
manualment als tallers.





El treball artesà va ser substituït per la maquinària industrial, primer moguda per l'energia hidràulica i després per màquines de vapor.

L'ús de màquines instal·lades en fàbriques va augmentar la rapidesa i l'eficàcia dels processos d'elaboració. Això va fer possible l'augment de la productivitat.


Segons la destinació final del producte, les indústries poden ser:

-Indústries de béns de producció o indústries pesants: fabriquen productes semielaborats.

-Indústries de béns d'ús i consum o indústries lleugeres: fabriquen productes acabats; necessiten instal·lacions reduïdes.

També hi ha les indústries punta, que utilitzen tecnologies avançades i un personal molt especialitzat.

La unitat bàsica de l'activitat industrial és l'empresa. 

Els principals elements del procés industrial són els següents:


Les matèries primeres i les fonts d'energia, la força del treball.

La tecnologia.

L'organització de l'empresa.

Al final del procés s'obté un producte industrial que es ven al mercat.

Quan es ven aquest producte, la diferència entre el cost de producció i el preu de venda són els beneficis, una part dels quals es reinverteixen en l'empresa.

En la divisió tècnica del treball es coordina l'actuació d'equips i maquinària.

Localització de la indústria al món

Les empreses busquen les localitzacions millors per reduir costos, ser més competitives i augmentar els beneficis.

Les indústries es localitzen a:


Regions amb bones infraestructures i serveis tècnics, com els Estats Units i Europa.

Països amb mà d'obra barata si necessiten molts treballadors poc especialitzats.

Prop d'universitats o en parcs tecnològics, si necessiten tecnologia punta.

Les regions industrials principals són:

Europa, sobretot la zona que comprèn del Regne Unit al nord d'Itàlia, passant per la conca del Ruhr.

Els Estats Units.

La Xina, el Japó i el sud-est asiàtic.

Altres regions industrials importants es troben a l'Índia, Mèxic, el Brasil, el sud-est d'Austràlia o 
la República sud africana.

dimarts, 8 de maig del 2012

SECTOR PRIMARI


SECTOR PRIMARI

El sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en la matèria primera per a altres indústries. Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria.


AGRICULTURA
El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l'obtenció d'aliments per al consum humà i animal, i de matèries primeres per a la indústria.




Elements
El clima. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d'humitat, per créixer. Així, les temperatures excessivament baixes o altes o l'escassetat de precipitacions en limiten.


El relleu. L'agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls més àmplies. Això és així perquè el pendent dificulta la feina i la mecanització. 


El sòl. No tots els sòls són aptes per a l'agricultura. El seu aprofitament agrari depèn de la textura, que condiciona la retenció d'aigua, i de l'acidesa...




Característiques
Les parcel·les són trossos de sòl dedicats al conreu. Es diferencien segons la mida, la forma i els límits:


Camps oberts: amb parcel·les obertes, petites i regulars.


Camps tancats: amb parcel·les tancades, grans i irregulars.


Segons els sistemes de conreu es distingeixen: el policonreu o el mono conreu; el regadiu o el secà; l'agricultura intensiva o l'extensiva.


El poblament rural és la part de l'espai rural on viuen les persones. Pot ser dispers o aïllats.


Tipus 1
Destaquen tres tipus d'agricultura de subsistència:


-Agricultura itinerant per cremació: obté els camps cremant una part del bosc o de la sabana.


-Agricultura extensiva de secà: fa servir el guaret per deixar reposar una part de la terra, i també l'adob que produeix el bestiar.


-Agricultura irrigada de l'arròs: és pròpia de les regions monsòniques, amb pluges abundants.




Tipus 2
L'agricultura de mercat pretén augmentar les vendes i reduir els costos per mitjà de:


-La mecanització del camp, que estalvia mà d'obra, augmenta la producció i permet reduir els preus dels productes agrícoles.


-L'especialització de la producció, que permet augmentar la producció amb menys costos.


-L'agricultura d'especulació produeix grans beneficis. Inclou l'agricultura especialitzada dels Estats Units i l'agricultura de plantació tropical.


-L'agricultura mediterrània és una agricultura tradicional que s'ha adaptat al mercat.





Els transgènics
Són plantes o animals que han estat manipulats genèticament en laboratoris. Aquesta tècnica consisteix en afegir gens de ADN per canviar o combinar les seves qualitats, així s'aconsegueixen organismes amb unes característiques desitjades.


A favor: 
-Els aliments són més nutritius i és possible crear elements amb temps de maduració més ràpid.
-Les plantes són més resistents a les plagues.
-Es poden crear llavors que creixin en sòls desèrtics.
-Hi haurà més aliment per a tothom.


En contra:
-No s'ha demostrat que els aliments transgènics siguin inofensives.
-L'equilibri ecològic es pot veure afectat, per d'introducció de noves espècies.
-No es considera ètic manipular la naturalesa mateixa d'un organisme.


RAMADERIA
La ramaderia tradicional acostuma a ser un complement de l'agricultura. Els ramats acostumen a ser petits i proporcionen carn, llet o llana.


La ramaderia de subsistència és practicada pels pastors nòmades en zones molt seques.


La ramaderia comercial o de mercat té els mateixos objectius que l'agricultura, vendre la producció i obtenir-ne el màxim benefici.

Pot ser de dos tipus:


-Ramaderia intensiva: inverteix molt capital en les explotacions, on cria el bestiar en estables, alimentat amb pinsos.



-Ramaderia extensiva: el bestiar boví o oví pastura en llibertat. Aquesta ramaderia necessita poca mà d'obra i grans extensions de pastura.




PESCA


Tipus
La pesca tradicional o artesanal es practica prop de la costa. Es dóna en regions poc desenvolupades, bàsicament per a l'autoconsum.


La pesca industrial busca obtenir un gran volum de captures. Necessita molts recursos econòmics, infraestructures portuàries i tecnologia avançada.


Pesca costanera: es practica prop de la costa amb vaixells petits.


Pesca d'altura: es practica en alta mar; fa servir flotes de vaixells grans ben equipats que s'estan al mar setmanes o mesos.


Gran pesca: es practica en aigües molt llunyanes amb flotes assistides per vaixells d'abastament.



Zones



Tècniques


Hi ha tècniques molt diverses que han canviat al llarg del temps, actualment són molt eficaces i sofisticades.


La pesca d'arrossegament: consisteix en l'ús de xarxes que escombren els fons marins. És un sistema molt productiu perquè permet fer nombroses captures. Aquesta tècnica destrossa les cries de peixos i arrenca la flora marina.


La pesca amb descàrregues elèctriques: aquesta tècnica de pesca atreu les possibles captures cap a zones en les quals els peixos són xuclats i dipositats als vaixells.


Problemes


Els problemes principals de la pesca són deguts a la sobrepesca i a la manca de caladors lliures, i també a la contaminació de les aigües.


Si bé els oceans són una reserva alimentària important, els seus recursos són limitats.


És imprescindible assegurar una explotació sostenible dels recursos marins, que reguli les captures i permeti la recuperació dels caladors.


L'aqüicultura també podria ser una solució: consisteix a substituir el sistema de depredació per la cria i engreix d'animals i plantes marines en piscines.