SECTOR PRIMARI

SECTOR PRIMARI

El sector primari es refereix a totes les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris; és a dir, en la matèria primera per a altres indústries. Les activitats del sector primari són l'agricultura, la caça, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria.

AGRICULTURA

El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l'obtenció d'aliments per al consum humà i animal, i de matèries primeres per a la indústria.

Elements

El clima. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d'humitat, per créixer. Així, les temperatures excessivament baixes o altes o l'escassetat de precipitacions en limiten.

El relleu. L'agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls més àmplies. Això és així perquè el pendent dificulta la feina i la mecanització. 

El sòl. No tots els sòls són aptes per a l'agricultura. El seu aprofitament agrari depèn de la textura, que condiciona la retenció d'aigua, i de l'acidesa...

Característiques

Les parcel·les són trossos de sòl dedicats al conreu. Es diferencien segons la mida, la forma i els límits:

Camps oberts: amb parcel·les obertes, petites i regulars.

Camps tancats: amb parcel·les tancades, grans i irregulars.

Segons els sistemes de conreu es distingeixen: el policonreu o el mono conreu; el regadiu o el secà; l'agricultura intensiva o l'extensiva.

El poblament rural és la part de l'espai rural on viuen les persones. Pot ser dispers o aïllats.

Tipus 1

Destaquen tres tipus d'agricultura de subsistència:

-Agricultura itinerant per cremació: obté els camps cremant una part del bosc o de la sabana.

-Agricultura extensiva de secà: fa servir el guaret per deixar reposar una part de la terra, i també l'adob que produeix el bestiar.

-Agricultura irrigada de l'arròs: és pròpia de les regions monsòniques, amb pluges abundants.

Tipus 2

L'agricultura de mercat pretén augmentar les vendes i reduir els costos per mitjà de:

-La mecanització del camp, que estalvia mà d'obra, augmenta la producció i permet reduir els preus dels productes agrícoles.

-L'especialització de la producció, que permet augmentar la producció amb menys costos.

-L'agricultura d'especulació produeix grans beneficis. Inclou l'agricultura especialitzada dels Estats Units i l'agricultura de plantació tropical.

-L'agricultura mediterrània és una agricultura tradicional que s'ha adaptat al mercat.

Els transgènics
Són plantes o animals que han estat manipulats genèticament en laboratoris. Aquesta tècnica consisteix en afegir gens de ADN per canviar o combinar les seves qualitats, així s'aconsegueixen organismes amb unes característiques desitjades.


A favor: 
-Els aliments són més nutritius i és possible crear elements amb temps de maduració més ràpid.
-Les plantes són més resistents a les plagues.
-Es poden crear llavors que creixin en sòls desèrtics.
-Hi haurà més aliment per a tothom.


En contra:
-No s'ha demostrat que els aliments transgènics siguin inofensives.
-L'equilibri ecològic es pot veure afectat, per d'introducció de noves espècies.
-No es considera ètic manipular la naturalesa mateixa d'un organisme.


RAMADERIA

La ramaderia tradicional acostuma a ser un complement de l'agricultura. Els ramats acostumen a ser petits i proporcionen carn, llet o llana.

La ramaderia de subsistència és practicada pels pastors nòmades en zones molt seques.

La ramaderia comercial o de mercat té els mateixos objectius que l'agricultura, vendre la producció i obtenir-ne el màxim benefici.

Pot ser de dos tipus:

-Ramaderia intensiva: inverteix molt capital en les explotacions, on cria el bestiar en estables, alimentat amb pinsos.

-Ramaderia extensiva: el bestiar boví o oví pastura en llibertat. Aquesta ramaderia necessita poca mà d'obra i grans extensions de pastura.

PESCA

Tipus

La pesca tradicional o artesanal es practica prop de la costa. Es dóna en regions poc desenvolupades, bàsicament per a l'autoconsum.

La pesca industrial busca obtenir un gran volum de captures. Necessita molts recursos econòmics, infraestructures portuàries i tecnologia avançada.

Pesca costanera: es practica prop de la costa amb vaixells petits.

Pesca d'altura: es practica en alta mar; fa servir flotes de vaixells grans ben equipats que s'estan al mar setmanes o mesos.

Gran pesca: es practica en aigües molt llunyanes amb flotes assistides per vaixells d'abastament.

Zones



Tècniques


Hi ha tècniques molt diverses que han canviat al llarg del temps, actualment són molt eficaces i sofisticades.


La pesca d'arrossegament: consisteix en l'ús de xarxes que escombren els fons marins. És un sistema molt productiu perquè permet fer nombroses captures. Aquesta tècnica destrossa les cries de peixos i arrenca la flora marina.


La pesca amb descàrregues elèctriques: aquesta tècnica de pesca atreu les possibles captures cap a zones en les quals els peixos són xuclats i dipositats als vaixells.


Problemes

Els problemes principals de la pesca són deguts a la sobrepesca i a la manca de caladors lliures, i també a la contaminació de les aigües.

Si bé els oceans són una reserva alimentària important, els seus recursos són limitats.

És imprescindible assegurar una explotació sostenible dels recursos marins, que reguli les captures i permeti la recuperació dels caladors.

L'aqüicultura també podria ser una solució: consisteix a substituir el sistema de depredació per la cria i engreix d'animals i plantes marines en piscines.